Per ser classificat com a biocombustible l'alcohol etílic ha de procedir de la glucosa present en milers d'espècies vegetals. La fermentació , igual al procés per convertir suc de raïm en vi per exemple, la utilització d'alcohol etílic mesclat amb la gasolina convencional en un motor de explosió no requereix ningun tipus de modificació en el propulsor, com es veurà mes endavant. Únicament en proporcions elevades s'han de realitzar petits canvis i optimitzacions.
Aquesta petita transformació resulta infinitament mes fàcil de realitzar que l'ús de l'hidrogen ja que es basa en una tecnologia completament nova i diferent. En els motors de gasolina es pot afegir fins un 15% d'alcohol etílic, procedent de la fermentació del sucre, sense tenir que modificar absolutament res del propulsor. mes a mes el poder calorífic d'aquest tipus d'alcohol es major que el de la gasolina convencional, la gasolina utilitzada en algunes competicions automobilístiques tenen un octanatge major, per tant, al explotar la mescla aire-combustible la potencia entregada es major.
Òbviament la quantitat de gasos contaminants emesos per l’alcohol és molt menor que els de la gasolina de fet en la gasolina que trobarem en els estats units generalment hi h alcohol de blat com additiu ja mesclat per a reduir els nivells de contaminació.
L'encariment progressiu i alarmant del preu del barril de cruu ha cridat l'atenció de governs e inversors en aquest tipus de propulsió fins a tal punt que la llei estat unidesnse de política energètica de 2005 conta amb la producció de 30.000 milions d'etanol i biodiesel per 2012. L'any, en qüestió coincideix casualment amb el previst perquè es produeixi una nova crisis del petroli com es va explicar en l'apartat anterior. la xifra representa el 5,75% de les necessitats de combustible per al transport delpaís que mes consumeix amb ell.
Existeixen dos mètodes: per una banda l’ús de maquinaria apropiada capacitada per “trencar” la glucosa. s'aconseguiria el sucre que mes tard s’haurà de convertir en etanol amb la fermentació. Per l’altra hi ha l’ús de microorganismes genèticament manipulats capaços d’extreure i convertir en alcohol la glucosa de la cel·lulosa. El primer mètode no surt a compte ja que la maquinaria apropiadapel procés conté u preu molt elevat encara. El segon requereix un major desenvolupament de la ingenyería genètica, que el convertiria en una bona opció pel futur.
El metanol, un altre alcohol, també ha sigut profundament investigat per al seu us com a combustible. Respecte a l'etanol té la ventatge de ser mes fàcil d'obtenir: extraient-lo del metanol (el principal component del gas natural) però tornaria a plantejar el problema de l'escassetat, el qual acabaria per convertir-lo en un inconvenient. També es pot aconseguir-ne mitjançant la pirolisis, o descomposició química, de molts materials orgànics però solament resultaria econòmicament rentable a escala industrial. A més, resulta molt tòxic i extremadament volàtil, el qual augmentaria el risc d'incendis i explosions. Com a últim punt es pot destacar que el poder calorífic de l'etanol és superior al del metanol. Resumint, es tracta d’afegir un producte d’origen vegetal a la gasolina, o en alguns casos en substitució d’aquesta, amb l’objectiu de reduir les emissions nocives i a la vegada potenciar el rendiment del motor degut a un augment de l’octanatge del carburant. Val a dir que la idea d’utilitzar etanol en els motors de quatre temps no és ni molt menys una novetat ja que els primers prototips en realitat funcionaven amb alcohol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada